Foto de A.C.P.
Miles Davis — Guinnevere
Deus!
Oh, els deus,
sempre els deus,
(O potser les deesses,
encara que no està bé dir-ho)
fent-ne de les seves,
capgirant nostra voluntat,
capciosament o capritxosament,
segons les personals lectures.
Està bé això de carregar-los
impunement, les nostres pobres,
misèries, fruit d’aquelles
decisions sempre personals
però febles amb els resultats.
Les bones, evidentment,
son obtingudes dels nostres
deliberats i assenyats encerts.
Quina sort que
sapiguem tant de tot,
inclús del valor dels déus,
que no és deu.
Terrassa, 8 maig 2025
¡Dioses!
Oh los dioses,
Siempre los dioses,
(o quizás las diosas,
aunque no esté bien decirlo)
Haciendo de las suyas,
alterando nuestra voluntad
capciosa o caprichosamente,
según nuestras particulares lecturas.
Está bien esto de cargarlos
impunemente nuestras pobres
miserias, fruto de aquellas,
decisiones siempre personales
pero pobres en cuanto resultado.
Las buenas, evidentemente,
son obtenidas de nuestros
deliberados y sensatos aciertos
Cuanta suerte, qué,
sepamos tanto de todo,
incluso del valor de los dioses,
que no es diez.