Foto de A.C.P.
Henry Purcell, Cançons de Taberna
Dir. Alfred Deller
Baixada de Santa Eulàlia
Era un carrer estret
en pendent i llarg,
tot lo llarg que es pot
ésser al barri Gòtic.
El varem escollir,
el meu company i jo
perquè era tranquil
i es veia el cel.
I tenia llum, poca, però,
la suficient, per veure
les costures de les pedres
i les seves tonalitats.
Eren temps buits
amb colors apagats
de poques idees
i moltes consignes.
De vegades passava algú
tan avorrit com per fer
un comentari per l'esquena:
"No veig que el terra sigui verd"
Parlem del segle passat
i Barcelona era una ciutat
per passejar i viure,
inclús pintar al carrer.
Terrassa, 22 juliol 2026
Bajada de Santa Eulalia
Era una calle estrecha
en pendiente y larga
tan larga como pueda ser
en el barrio Gótico.
La escogimos
entre mi compañero y yo
porque era tranquila
y se veía el cielo.
Tenía luz, poca, pero,
la suficiente, para ver
las junturas de las piedras
y sus tonalidades.
Eran tiempos vacíos
con colores apagados,
de pocas ideas
y muchas consignas.
A veces pasaba alguien
tan aburrido como para hacer
un comentarioa a la espalda:
"No veo que el suelo sea verde"
Hablamos del siglo pasado
y Barcelona era una ciudad
para pasear y vivir
e incluso pintar en la calle.
***

No hay comentarios:
Publicar un comentario