FANG

 


Mural de D.P.F 

 


Fang 

 

Les teves mans  

l'agafen amb cura 

a petites pessigades 

vas formant una mena  

de cordó ben gruixut 

amb el qual vas formant 

el contorn de la teva peça 

acaricies i acarones el fang 

amb molta delicadesa 

és una mena de matèria  

a la que les teves ideés 

donen una vida nova. 

 

Segueixo amb la mirada 

del neòfit, desconeixedor, 

d'aquesta mena d’alquímia 

 que les teves mans provoquen 

descobrint amb aquella massa 

les seves possibilitats amagades. 

 

A poc a poc, de mica en mica 

carregada amb molta paciència 

segur, tota la cura del món, 

imposant art i creativitat  

es va descobrint la peça 

de la que alguns gaudiran 

després de ser cuita al forn. 

 

Terrassa, 23 setembre 2025 




Barro  
 
 
 
Tus pequeñas manos   
 
lo cogen con cuidado  
 
a pequeños pellizcos  
 
vas formando una especie   
 
de cordón bien grueso  
 
con el que vas formando  
 
el contorno de tu pieza  
 
acaricias y mimas el barro  
 
con mucha delicadeza  
 
es una especie de materia   
 
a la que tus ideas  
 
dan una vida nueva.  
 
 
 
Sigo con la mirada  
 
del neófito, desconocedor,  
 
de este tipo de alquimia  
 
que tus manos provocan  
 
descubriendo con esa masa  
 
sus posibilidades escondidas.  
 
 
 
Poco a poco, poco a poco  
 
cargada, con mucha paciencia  
 
y seguro, con todo el cuidado 

posible del mundo,  
 
imponiendo arte y creatividad,   
 
se va descubriendo la pieza  
 
de la que algunos disfrutarán  
 
después de ser cocida en el horno.  
 
 
 
Terrassa, 23 septiembre 2025 
 

18 comentarios:

  1. Es fascinante ver trabajar al alfarero. Parece tan fácil :))
    ¡Muy buen poema!
    Besitos de anís.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ¡Lo es y mucho! Estuve viendo, durante el proceso, como se hace, el mimo que le ponen, la ausencia de prisas, el trabajo lento, pausado, necesario para ir corrigiendo y dando la forma adecuada, la buscada. Parece fácil, sí, pero no tiene nada de ello.
      Muchas gracias, Sara.
      Besitos de canela.

      Eliminar
  2. Seg8n dice algún practicante novato que conozco, es muy bonito el trabajo, pero la hora de la verdad llega en el horno.
    Abrazooo

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Se crea una relación íntima entre el ceramista y el barro, en el horno se cumple el juicio final.
      Abrazo.

      Eliminar
  3. Alfarero y un poeta tenéis en común la capacidad de crear algo hermoso, un trabajo que no se improvisa, que requiere pericia, tiempo, esmero y cuidado al detalle... Hay algo casi divino, si en Grecia, sin religion organizada ni jerárquica, el poeta era el nexo entre hombres y dioses (hombre como que viene del suelo del humus, y dioses qu viven en las alturas) en la tradición de las religioines del Libro, Dios es un alfarero; y es que encima hacéis presentar como fácil lo que no lo es... algo que sabemos quienes en su dia jugamos con arcilla y con palabras.... Un abrazo y gracias por darnos este poema en nuestras dos lenguas, con sus matices y musicalidad.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No me había puesto a mí como protagonista, sino como simple instrumento, para resaltar ese binomio de barro y ser humano, intentando darle una utilidad, una belleza, una representación, a esa arcilla que tiñe sus manos. Por alguna razón, siempre se hace esa dicotomía entre dios/alfarero, creador/materia.
      Un abrazo, gracias a ti, por tan bellas palabras.

      Eliminar
  4. Me parece un trabajo admirable y precioso.
    Tu poema es excelente.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, lo es, y ahora lo he conocido más de cerca y me maravilla.
      Muchas gracias, Amalia.
      Un abrazo.

      Eliminar
  5. Un canto al alfarero, su trabajo es creativo y generoso, sus piezas las disfrutamos todos. Un abrazo

    ResponderEliminar
  6. Quin poema més bonic ens presentes avui Alfred ! L.ofici de crear del fang tants objectes importants , útils i necessaris per la humanitat . És tenir una idea , donar.lhi forma , rectificar , tornar a començar , paciència.....aixoʻ és pot aplicar a molts moments de la vida , i a molts oficis..... Bell poema , Alfref dedicat a un ofici , aparentment senzill , peroʻ com molts , tant important. !.. una abracada ..!.

    ResponderEliminar
  7. siempre me ha parecido magia, eso de convertir la nada en arte... bonito homenaje.

    ResponderEliminar
  8. Un bello homenaje para un arte tan ancestral como este. Un abrazo

    ResponderEliminar
  9. Quedan pocos , pero los que son , son verdaderos artistas, hay que tener paciencia para poco a poco ir dando forma a ese barro que son las manos la herramienta que lo transformará en arte.
    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  10. La greda es memoria y es sapiensa
    Buena jornada 💐😊

    ResponderEliminar
  11. Maravillosos artesanos y artistas del barro!
    Un precioso homenaje, Alfred!
    Besos

    ResponderEliminar
  12. S'ha de tenir imaginació i molta paciència per fer aquestes obres d'art.
    El teu poema, que també és art, ho deixa ben clar i les fotos ho testifiquen.
    Aferradetes, Alfred.

    ResponderEliminar
  13. Benvolgut Alfred, aquesta vegada mhas arribat al ❤️☺️😍, no se com expresarte lo que mhas fet sentir, mhe sentit a mi mateixa treballan aquest fang que tan memociona i tan minspira, ell es transforma sempre amb lo que jo vull, ell i jo hens toquem i ell es deixa fer i amb ell vibren les meves mans, les meves emocions, ajudantme alhora en algun canto que els meus dits estan tocan, alguna forma , que em fan veura lo que jo vull arribar a fer i jugant, retocan, arribo a aquella forma, aquella figura, aquell gesto o moviment que tan ansiaba trobar i ja com a definitiu, el foc del forn al hora de coure, les flames, o el calor roent que fa endurir aquella peça creada amb tan damor, emocio, i tanta sensibilitat que fa que perduri, si es posa color en el foc es transforma, mai sera el mateix color per aixo per a nosaltres que hens dediquem es tot una aventura descubrir aquell misteri que en tota la cuita, fins que no la veiem ja acabada, descubrim amb ilusio si ha resultat es millor de lo esperat o, tambe hens porta mes que altre disgust, al veura tot el contrari, com tambe tenir el gran disgust de que a lapeça no li anat gens be la cuita….es el risc que moltes vegades ens trobem els ceramistes. Moltes gracies per les teves paraules i pel teu poema, perque es un gran homenatge a tots els que hens dediquem aquest mon tan artesanal de moltes hores treballades i poc valorades. Alfred, gracies pel teu poema amic, ja veig que hauras descobert dalguna manera aquest mon i ho transmets tal com es. El video molt interessant grans ceramistes i la canço mha sorpres i mha encantat com les fotografies dun mural ceramic molt bonic i veura el bon treball de la realitzacio a ma dalguna ceramica. 👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻😊😍😘😘😘😘gracies per compartirho😉👍🏻

    ResponderEliminar
  14. Qué maravilla ese video, lo miré hasta el final para contemplar estas obras de arte, cuánta paciencia y dedicación! Hermoso tu poema homenaje, Alfred, gracias, un abrazo!

    ResponderEliminar