viernes, 8 de mayo de 2026

CAIGUTS

 

Foto de A.C.P



PAT METHENY - Don't Forget 1996.wmv


Caiguts 


Ens varem trobar 
en plena via d'scens, 
allà tirats, ben bé al mig, 
com dos ninots de drap. 

Ell estava agenollat 
com un àngel caigut, 
amb cada ala mirant 
cap un altre costat, 
una mica com vençut. 

I jo semblava que 
i tornava a pujar, 
des de no se on, 
despres d'una forta 
devallada incontrolada.
 
no se ben bé com, 
però es veu, em vaig 
aninar a tornar-hi, 
coses de muntanyenc 
dels recalcitarnts. 

La ventada començava 
apoderar-se de tota vida, 
vaig intentar ajudar 
recollint al company ferit. 

Però ell va dir no cal 
bellugant el cap 
aquesta es la meva fi 
tinc les cames trencades. 

Per sor la muntanya 
em perpet fer-la amb
amb la companyia  
de la teva escalfor. 
- Com en dius d'això?
- Tindré molt mala sort. 
Ja! t'he vist caure 
per sobre meu. 

No pots estar gaire millor
 si, està clar, per això, 
agafem-nos les mans
 i pujem sense el cosos.


Terrassa, 8 maig 2026









1 comentario:

  1. Esa montaña inspira poemas como el que nos dejas, que junto a ese sonido de piano nos lleva hasta la misma cima
    Un abrazo.

    ResponderEliminar