Foto de A.C.P
PAT METHENY - Don't Forget 1996.wmv
Caiguts
Ens varem trobar
en plena via d'scens,
allà tirats, ben bé al mig,
com dos ninots de drap.
Ell estava agenollat
com un àngel caigut,
amb cada ala mirant
cap un altre costat,
una mica com vençut.
I jo semblava que
i tornava a pujar,
des de no se on,
despres d'una forta
devallada incontrolada.
no se ben bé com,
però es veu, em vaig
aninar a tornar-hi,
coses de muntanyenc
dels recalcitarnts.
La ventada començava
apoderar-se de tota vida,
vaig intentar ajudar
recollint al company ferit.
Però ell va dir no cal
bellugant el cap
aquesta es la meva fi
tinc les cames trencades.
Per sor la muntanya
em perpet fer-la amb
amb la companyia
de la teva escalfor.
- Com en dius d'això?
- Tindré molt mala sort.
Ja! t'he vist caure
per sobre meu.
No pots estar gaire millor
si, està clar, per això,
agafem-nos les mans
i pujem sense el cosos.
Terrassa, 8 maig 2026
Esa montaña inspira poemas como el que nos dejas, que junto a ese sonido de piano nos lleva hasta la misma cima
ResponderEliminarUn abrazo.