El Pianista
Keith Jarrett - Over the Rainbow
(Tokyo 1984)
El pianista ben inclinat
per sobre d’un teclat
aconsegueix amb neguit
fer plorar el piano aquest
fen-nos gaudi la nostre nit.
Per moments impulsiu,
altres merament acaronant
amb tota la seva delicadesa
aquelles peces blanquinegres
embogides per la seva màgia.
Ben posada i pautada
per donar-li aquell toc
just i necessari al piano
per fer sortir la seva ànima
a fer ballar els sentiments.
Terrassa, 18 gener 2025
Un encertat poema per donar acompanyament a la música del Keith Jarrett.
ResponderEliminarSalut !.
M.agrada aquest poema Alfred. Curt , concís , dedicat a un pianista que amb la seva particular gestualitat , li sap treure veu al piano. A vegades música trista , d.altres viva , optimista .....La màgia d.un pianista que expresa sentiments amb el seu piano .....Bravo Alfred ! .. .. .. Pepi.
ResponderEliminarEscolto mentre llegeixo... se m'eriça la pell i gaudeixo!
ResponderEliminarAferradetes, Alfred.