Foto de A.C.P.
S’horabaixa arriba
les paraules es retiren
acaronant el que queda del dia.
No sento la remor del mar
estic massa lluny de tu.
Un antic campanar
expulsa la pols acumulada
tocant les hores perdudes
que els marrecs aprofiten
fins les ultimes engrunes.
Encara s’està bé al carrer
fent-la petar amb els veïns
de tot allò que s'imaginen
dels altres que no hi són,
fent la vida a ciutat.
La cridòria dels ocells
no interromp el silenci
que aquestes paraules
pel camí de l’oblit de la nit
ens faran encara servei.
El atardecer llega
las palabras se retiran
acariciando lo que quedan del día.
No escucho el rumor del mar
estoy muy lejos de ti.
Un antiguo campanario
expulsa el polvo acumulado
tocando las horas perdidas,
que los críos aprovechan
hasta las últimas migajas.
Todavía se está bien en la calle
charlando con los vecinos
de todo aquello que se imaginan
de aquellos que no están,
se fueron hacer vida a laciudad.
El griterio de los pájaros
no interumpe el silencio
de estas palabras
camino del olvido de la noche
nos serán todavía de utilidad.
Terrassa, 28 octubre 2024