POLLASTRE

 


Foto de A.C.P. 


Amanecer, Así habló Zarathustra 

Richard Strauss 


Pollastre 

 

Quants cops  

m'alegro de veure't, 

sense pensar que en el fons  

soc com un pollastre. 

 

Donant voltes i voltes 

per fer-me madur i tou, 

per ser ben consumit, 

adobat amb bones herbes. 

 

Aquestes que els hi diuen  

coneixements pràctics, 

i no beneiteries de lletres, 

de les que no et porten a res. 

 

Els que decideixen, 

per mi, per tu, per tots, 

sempre i en tot lloc, 

sent igual la societat  

que ens toqui en sort. 

 

Tant és, quin sigui el país, 

els que remenen les cireres, 

sempre són ben  iguals, 

de seguida saben, fer-se amics. 

 

Però davant de la teva 

solemne presència, oh Sol, 

encara que jo no sigui, 

més que un modest ser. 

 

Un pollastreal que sembli 

 que mai li creix la cresta, 

et dono les gràcies, per tota 

la teva escalfor, per madurar. 

 

*Dedicat, 

al meu amic, 

Marcel 

 

Terrassa, 30 novembre 2025 

 Pollo 

Cuantas veces  

me alegro de verte 

sin pensar  que en el fondo  

soy como un pollo. 

Dando vueltas y vueltas 

para quedar asado y blando 

para estar apetecible 

aderezado con finas hierbas. 

De estas que les llaman 

conocimientos prácticos 

y no banalidades de letras 

de las que no te llevan a nada. 

Los que deciden 

por mí, por ti, por todos, 

siempre y en todo lugar 

dando igual la sociedad 

que nos toque en suerte. 

Da igual, cuál sea el país 

los que remueven las cerezas 

siempre son bien iguales 

enseguida saben hacerse amigos. 

Pero delante de tu, digamos, 

solemne presencia, ¡Oh Sol! 

aunque yo no sea más 

que un modestísimo ser. 

Un pollo, al que parece  

que nunca le crece la cresta, 

te doy las gracias, por todo el calor, 

 que me das, para madurar.