Foto de A.C.P.
Amanecer, Así habló Zarathustra
Richard Strauss
Pollastre
Quants cops
m'alegro de veure't,
sense pensar que en el fons
soc com un pollastre.
Donant voltes i voltes
per fer-me madur i tou,
per ser ben consumit,
adobat amb bones herbes.
Aquestes que els hi diuen
coneixements pràctics,
i no beneiteries de lletres,
de les que no et porten a res.
Els que decideixen,
per mi, per tu, per tots,
sempre i en tot lloc,
sent igual la societat
que ens toqui en sort.
Tant és, quin sigui el país,
els que remenen les cireres,
sempre són ben bé iguals,
de seguida saben, fer-se amics.
Però davant de la teva
solemne presència, oh Sol,
encara que jo no sigui,
més que un modest ser.
Un pollastre, al que sembli
que mai li creix la cresta,
et dono les gràcies, per tota
la teva escalfor, per madurar.
*Dedicat,
al meu amic,
Marcel
Terrassa, 30 novembre 2025
Pollo
Cuantas veces
me alegro de verte
sin pensar que en el fondo
soy como un pollo.
Dando vueltas y vueltas
para quedar asado y blando
para estar apetecible
aderezado con finas hierbas.
De estas que les llaman
conocimientos prácticos
y no banalidades de letras
de las que no te llevan a nada.
Los que deciden
por mí, por ti, por todos,
siempre y en todo lugar
dando igual la sociedad
que nos toque en suerte.
Da igual, cuál sea el país
los que remueven las cerezas
siempre son bien iguales
enseguida saben hacerse amigos.
Pero delante de tu, digamos,
solemne presencia, ¡Oh Sol!
aunque yo no sea más
que un modestísimo ser.
Un pollo, al que parece
que nunca le crece la cresta,
te doy las gracias, por todo el calor,
que me das, para madurar.
